domingo, 23 de septiembre de 2012

La universitat i els MOOCs



Coincidint amb la inauguració del nou curs universitari s’han presentat els 7 punts que han de marcar el rumb de la universitat (vegeu Article de La Vanguadia del dia 18 de setembre i editorial del 19/09).

Els punts principals estan dedicats als difícils temes econòmics i de financiació, i l’únic punt relacionat amb les noves tecnologies i l’educació virtual (el número 7, l’últim) està dedicat íntegrament als MOOC, els massive open online course.

Jo mateix, fa ja uns mesos, vaig introduir en aquest mateix bloc una entrada amb un bonic vídeo que parla de la filosofia dels MOOC.



La idea és ben simple: Professors i professores que aprofiten les plataformes e- learning ja consolidades, com per exemple el Moodle, per oferir  materials didàctics propis fora dels seus grups d’alumnes presencials, fins i tot més enllà dels límits de les seves pròpies universitats.  Estaríem parlants doncs  d’un pas més en la globalització i alliberament del coneixement, un pas positiu.

Els MOOC incorporen, a més a més, les xarxes socials dintre de la pròpia estructura dels cursos. Per tant, a més a més de accedir i interactuar amb el docent, l’estudiant pot relacionar-se amb la resta de estudiants aprofitant la potència de les xarxes socials. En aquest sentit  podríem dir que  MOOC = Moodle + Facebook.

Malauradament, la lectura que es fa des d’aquí és de perill. El propi diari La Vanguardia titula directament  aquest apartat com “El perill dels cursos en línia, gratuïts i massius”, i insisteix en remarcar aquesta “perillositat” dintre de l’editorial del dia 19.

I aquest “perill” es  concreta en què “[…]les grans universitats del món se’ns ficaran a casa sense crear cap lloc de treball[…]”. Resulta xocant constatar que davant d’una experiència d’ensenyament-aprenentatge que a l’altra banda de l’atlàntic es considera positiva, engrescadora, enriquidora, beneficiosa per a la societat,  perquè permet als estudiants d’accedir a materials didàctics de professors d’arreu del món, des d’aquí només es vegi com un risc de perdre llocs de treball.

El diari fa una curiosa comparació: “[… ]És com si de sobte la UOC oferís cursos completament gratuïts[…]”. Vaja, realment em pregunto si el que ens estan dient és que la UOC, la nostra universitat en principi més avançada en l’aprenentatge virtual, només es diferencia dels MOOC en que ells  cobren i els MOOC puguin ser  gratuïts.

Hauria de ser obvi, aquestes alçades del segle XIX, que simplement  perquè algú pugui accedir als materials didàctics de, diguem, professors i professores d’Oxford, no obtindrà un títol universitari d’aquesta universitat, ni de qualsevol altre. O és que ara resulta que aquestes prestigioses universitats donaran els seus codiciats títols universitaris així, de forma “massiva, oberta i gratuïta”? No, esclar que no.

I per últim, en aquest món globalitzat, quin sentit té dir que les grans universitats del món “se’ns ficaran a casa”? Jo personalment vull que les grans universitats del món se’ns fiquin a casa. A la fi, ja “se’ns han ficat a casa” les grans webs estrangeres de pòquer i apostes esportives, m’imagino que sense generar  gaires llocs de treball.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada